Avui compleixo anys, i desde que tinc ús de raó he celebrat un any més a un poble empordanès. Allà he bufat espelmes, he buscat estrelles fins que s'ha fet de dia i m'he sentit afortunada per poder respirar l'aire amb olor de pi i sentir les gavines de matinada. Avui l'Empordà es crema, i és la primera vegada que no hi soc per celebrar-hi el meu aniversari. Tristesa absoluta davant de les imatges de foc i desesperació que m'arriben amb impotència.
Tant de bo pogués, aquesta nit, apagar el foc igual que apago les espelmes.
Quina peneta. Jo sóc del Priorat i hem patit més d'un incendi i la veritat és que se't posen els pels de punta quan veus aquestes imatges! Anims i bufa ben fort!!!!
ResponderEliminarGràcies Sara! Esperem que acabi aviat i que no tinguem més incendis aquest estiu :) Una abraçada!
ResponderEliminar